Concert o no? Qüestió d’ideologia

Quan en una empresa un no compleix els requisits de treball és normal que el facin fora.

Amb els col·legis d’educació diferenciada s’està fent injustícia. Cap Tribunal de l’Estat ha dit que sigui anticonstitucional donar concert a aquest tipus d’escoles. Només han sentenciat que l’otorgació de concert depèn de cada comunitat autònoma.

Els que defensen la retirada de concert diuen què és discriminació. Si fos així no s’hauria de retirar el concert, sinó tancar aquests col·legis per discriminar els alumnes sexualment. Tothom sap que en aquests col·legis s’utilitza el mateix curículum tant en els de nens com en els de nenes. Això no és discriminar sinó adequar l’educació a cada persona. Estem diferenciant entre nois discapacitats i no, entre nois amb NEE (Necessitats Educactives Especials) i nois que no tenen. Per què no diferenciar per sexe?

L’home i la dona tenen diferent manera de pensar, actuar i sentir. Per què no adequar l’ensenyament a aquest ritme?

A més de la diferència de ritme d’aprenentatge hi ha un moment en què els nois en lloc d’estar pendentsde l’assignatura, estant embadalits mirant les noies de la classe. Això és normal en un col·legi mixte. Ho dic per experiència, jo he estudiat en un col·legi mixte fins a l’antic 8è d’EGB i la resta de cursos fins a la selectivitat, en un diferenciat. Pot semblar un tonterí a, però en el mixte sempre les noies anaven per davant acadèmicament. En la diferenciada era diferent tota la classe era com una pinya. Això a la mixta era complicat ja que sempre havia alguna picabaralla per “tenir” una noia.

A part de tot això el canvi en l’educació de diferenciat a mixte fa uns 40 anys, no va ser un canvi avalat per grans estudis pedagògics sinó per una necessitat administrativa d’omplir els col·legis i per la revolució sexual d’aquells anys. Tot aquests factors van condicionar un nou canvi cultural gairebé sense pensar si seria bó o no pels alumnes. Actualment podem comprovar com aquest sistema està arribant a les seves acaballes pel gran fracàs escolar que estàsortint a la llum gràcies a informes com el PISA.

Vol dir això que hem de suprimir l’educació mixte? No, però sí donar opció a altres sistemes que en altres països com els EE.UU. i Regne Unit estan tenint els seus fruïts.

Què més podem dir de l’educació diferenciada?

Principalment és una questió de llibertat

Si dediques una estona a surfejar per la xarxa buscant notícies sobre l’educació diferenciada, acabes cansat. Actualment hi ha moltes entrades als mitjans de comunicació, ja sigui al web o en l’edició de paper.

També podem trobar articles que comencen a justificar l’opció de l’educació diferenciada. Us recomano llegir l’article “El sexo del cerebro“. Tot i que es de gairebé 2 anys crec que és un article que ens ajuda a entendre millor la diferencia física, psíquica i emocional entre home i dona. També ens dona arguments per afrontar la campanya del govern amb la ideologia de gènere.

He trobat a conoze.com una descripció i reflexió sobre l’educació diferenciada molt interesant i amb dades d’altres països que han adoptat i adopten aquests tipus d’educació. A més també explica perquè es va passar a una educació mixta i quines raons poden tornar a obrir el pas cap a la diferenciada.

Potser em faig una mica pesat, però no deixa de cridar-me l’atenció la quantitat de material que està generant l’educació diferenciada. Aquí us poso les últimes que he trobat:

“Aulas separadas o mixtas, un debate sin fin”

“Las chicas que estudian en aulas sin chicos sacan mejores notas”

“Retirada por primera vez la ayuda a un colegio…”

“Educación mixta:¿única alternativa?”

“La escuela mixta no garantiza la igualdad entre los sexos”

Després de llegir, i llegir sobre l’educació diferenciada cal dir que és una opció amb la que cal experimentar al nostre Estat. Vull dir, que sigui d’accés general. Ara mateix només aquelles famílies amb un nivell de poder adquisitiu mig i mig-alt poden pagar-se l’educació dels seus fills en aquests tipus de centres. Però hauria de ser possible per a qualsevol familia.

Conclusions del II Congrés Internacional d’Educació Diferenciada

El pasado 24 de abril tuvo lugar en Roma el II Congreso Internacional de Educación Diferenciada organizado por EASSE. Asistieron más de 350 participantes de los cinco continentes. Se abordaron distintos aspectos de la Educación Diferenciada. Contó con las intervenciones de especialistas en este modelo educativo. Las conclusiones del mismo son las siguientes:

1. La educación diferenciada se afianza en el siglo XXI como un tipo de organización escolar con una demanda creciente por parte de las familias y con buenos resultados tanto académicos como para la convivencia.

2. La educación diferenciada ha demostrado su eficacia para superar los estereotipos de género, para garantizar la igualdad de oportunidades y para luchar contra el… (Llegir més)

Més notícies de la segregació en educació

Altres països han començat a provar la diferenciada

És increïble la quantitat d’articles que està generant aquest tema. Us poso a continuació links dels últims articles que he trobat. Si algú troba un que no tinc, si us plau feu-me’l arribar.

“La educación diferenciada se basa en…”

“La Ley no dice…”

“La educación personalizada…”

“Niños y niñas juntos…”

Quan temps tardarem en acceptar la diferenciada?

A veure quan ens comencem a fixar en temes d'educació en els EE.UU.

Cada vegada més es parla de l’educació diferenciada. El principal motiu és l’aprobació de la nova Llei d’Educació Catalana. Però això és gràcies al ressó d’aquest tipus d’educació que està habent als EE.UU. Ara ni més ni menys que Hillary Clinton que demana respecte per aquest tipus d’educació.

Gairebé cada dia surt alguna notícia, carta, reportatge o article en els mitjans de comunicació, nacionals i/o estrangers.

Avui a la LaVanguardia apareixia una carta de la Sra. Maribel Cervera.

I en “El Mundo” apareixia una enquesta que encara podeu votar.

També podeu donar un cop d’ull a aquests articles:

“Los niños con los niños…”

“Un centro de Salamanca…”

“El Parlamento Europeo respalda la educación diferenciada”

“Es una payasada…”

Diferenciada: un problema?

Obtenen millors resultats separats?

Sembla que s’ha tornat a debatre la concessió de concert a escoles diferenciades. És realment una segregació? Tan malament funcionen aquests col·legis que cal treure’ls el concert? És un qüestió ideològica o pedagògica?

Abans de “declarar” cal informar-se bé. Aquesta és una màxima que avui dia no es compleix, tothom es creu amb el dret d’opinar de tot sense tenir ni idea.

Fixem-nos qui són els què anomenen segregació a aquest tipus d’educació: els partits i persones amb pensament “progressista”. Doncs és curiós què això succeeixi a Catalunya, quan a França i Alemanya els que van promoure aquest tipus d’educació són “progressistes”. Actualment està sortint a la llum pública el que ha fet i continua fent el secretari d’Educació dels EE.UU. Aquest senyor està promovent una educació de qualitat i inclou també centres amb educació diferenciada, però no com a projecte, sinó com a fet contrast i basant-se en altres experiències. El reportatge d’Elisabeth Weil al New York Times fa ressó de la importància que està tenint aquest tipus d’educació als EE.UU.

Pel que fa al funcionament d’aquestes escoles sembla ser que no tenen problemes. Sinó segurament ja hagués sortit a la premsa el tancament d’algun (seria una gran notícia pels detractors d’aquest model). Tanmateix sembla ser que tampoc tenen problemes de places ja que tenen llistes d’espera.

Tothom si més no sap què la insistència per part del Govern de treure el concert a aquestes escoles és per un sol motiu: moltes d’aquestes escoles tenen encomanada la direcció espiritual a l’Opus Dei. Només cal haver sentit les declaracions d’alguns dels membrers dels partits polítics que ara estan al govern.

Pel que fa a l’aspecte acadèmic o pedagògic està demostrat que les noies treuen millors notes i trien assignatures en les que sempre eren superades pels nois. En el cas dels nois succeeix quelcom igual.

Així doncs crec que cal respectar totes les opcions que els pares, com a responsbles de l’educació dels seus fills, triïn per educar als seus fills. I l’estat ha de facilitar aquest elecció.

Dret a la vida

Us poso aquí dos videos de la Fundació Derecho a vivir, què estan al Youtube que em semblen molt bons per entendre més.

El primer té escenes que poden ferir la sensibilitat d’algunes persones. És dur, però és així.

Lleida, sí a la vida

És un dret per a tothom, també els no nascuts.

No he escrit res durant aquest dies perquè estava esperant a veure com avançaven les convocatòries i preparatius per a les concentracions en favor de la vida.

Acabo d’arribar de la concentració de Lleida i la veritat és que m’ha semblat tot un èxit. Erem prop de 500 persones, molts nens i mares amb fills en braços. Un munt de globus de l’associació “Derecho a Vivir“, moltes pancartes de Sí a la Vida fetes pels propis manifestants… i moltes famílies. Es notava a faltar més gent, ja que crec que a Lleida hi ha molta més gent que no està d’acord amb l’avortament. Però què més volem? Amb una setmana de marge i amb pocs mitjans què més podiem esperar. Si amb aquest temps i el mail i els sms s’ha aconseguit reunir 500 persones, què no podrem fer amb més recursos, tanques publicitàries, anuncis als diaris… Tot un èxit.

Us animo a que doneu un cop d’un als principals diaris de l’Estat on surten les notícies de les diferents manifestacions.

Lavanguardia, El País, El Mundo, ABC, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari el Segre .

També podeu visitar el blog en defensa de la vida de Lleida: Lleida pro vida.

Cal dir que hi ha moltes persones que no saben el que estan demanant. A la web de Derecho a vivir hi ha un apartat que diu Comité Assesor per l’avortament i és increïble la quantitat de gent què hi ha, a més és que són experts en el tema.

I per estar al dia de l’avortament i qualsevol altre tema sobre el què no et sentis escoltat pel govern visita: Hazteoir.org

El Secretari d’Educació dels EE.UU.

Ja es veu quins són els països que aposten per una educació de qualitat

Barack Obama fa dies que va designar al nou secretari d’Educació, Arne Duncan, i sembla ser un home bastant obert a l’educació diferenciada.

El primer link que us poso és del blog de Duran i Lleida en el que sembla estar d’acord amb que hi hagi escoles amb aquest tipus d’educació, sobretot perquè està de moda als EE.UU. i pels resultats que s’obtenen.

Duran i Lleida

En els següents links podreu llegir dos articles sobre la influència de l’elecció d’Arne Duncan com a secretari d’Educació i la diferencia que hi ha entre el nostre país i els EE.UU. Aquí sempre s’agafa en política, o s’intenta imitar el que ve d’Amèrica, però amb aquesta reforma que proposa el nou govern Obama els socialistes estan una mica endarrerits.

“Las recetas de Arne Duncan”

“En España esta prohibido hacer lo que Obama planea en Educación”

Avortament sí. Avortament no.

La llibertat no pot estar per sobre del dret a viure

Què està passant aquest dies amb l’avortament? Però no és una llei que es va aprovar fa 20 anys?

Molts us podrieu preguntar això. Hi ha tant rebombori amb l’avortament primer per la nova llei que el Govern central vol aprovar. Aquesta llei permet que noies de 16 anys puguin avortar sense permís dels seus pares i a més amplia el període durant el que es pot avortar. Crec que els que tiren endavant aquesta llei no deuen de tenir filles en aquesta edat, perquè aquí li agradaria que la seva filla es convertís en una màquina sexual? Sembla molt forta aquesta expressió però si aquesta llei surt endavant hi haurà algun cas. Si ens fiquem en la pell de un adolescent podem arribar a pensar que “no passa res si em vaig al llit amb moltes noies, encara que tinguin 16 anys, ja avortaran després”. És molt fort però és així.

A part de la polèmica per la llei també està la campanya que ha començat la Conferència Episcopal Espanyola sobre l’avortament. Aquesta a sorgit com a resposta a una notícia en la que es deia que al matar un linx un pot anar a la presó i tenir una multa important, però el càstig és més greu si el linx és una femella i està embarassada, perquè llavors es mata dos animals. L’Església vol sensibilitzar a la societat amb aquesta campanya raonant que l’embrió humà està desprotegit davant de la resta d’animals (linx, ximpanzees, goril·les…).

Crec que si tenim alguna certesa de que d’aquelles cèl·lules que s’acaben d’ajuntar pot sortir un nou ésser humà no tenim cap dret a tallar aquella font de vida.