Quan en una empresa un no compleix els requisits de treball és normal que el facin fora.
Amb els col·legis d’educació diferenciada s’està fent injustícia. Cap Tribunal de l’Estat ha dit que sigui anticonstitucional donar concert a aquest tipus d’escoles. Només han sentenciat que l’otorgació de concert depèn de cada comunitat autònoma.
Els que defensen la retirada de concert diuen què és discriminació. Si fos així no s’hauria de retirar el concert, sinó tancar aquests col·legis per discriminar els alumnes sexualment. Tothom sap que en aquests col·legis s’utilitza el mateix curículum tant en els de nens com en els de nenes. Això no és discriminar sinó adequar l’educació a cada persona. Estem diferenciant entre nois discapacitats i no, entre nois amb NEE (Necessitats Educactives Especials) i nois que no tenen. Per què no diferenciar per sexe?
L’home i la dona tenen diferent manera de pensar, actuar i sentir. Per què no adequar l’ensenyament a aquest ritme?
A més de la diferència de ritme d’aprenentatge hi ha un moment en què els nois en lloc d’estar pendentsde l’assignatura, estant embadalits mirant les noies de la classe. Això és normal en un col·legi mixte. Ho dic per experiència, jo he estudiat en un col·legi mixte fins a l’antic 8è d’EGB i la resta de cursos fins a la selectivitat, en un diferenciat. Pot semblar un tonterí a, però en el mixte sempre les noies anaven per davant acadèmicament. En la diferenciada era diferent tota la classe era com una pinya. Això a la mixta era complicat ja que sempre havia alguna picabaralla per “tenir” una noia.
A part de tot això el canvi en l’educació de diferenciat a mixte fa uns 40 anys, no va ser un canvi avalat per grans estudis pedagògics sinó per una necessitat administrativa d’omplir els col·legis i per la revolució sexual d’aquells anys. Tot aquests factors van condicionar un nou canvi cultural gairebé sense pensar si seria bó o no pels alumnes. Actualment podem comprovar com aquest sistema està arribant a les seves acaballes pel gran fracàs escolar que estàsortint a la llum gràcies a informes com el PISA.
Vol dir això que hem de suprimir l’educació mixte? No, però sí donar opció a altres sistemes que en altres països com els EE.UU. i Regne Unit estan tenint els seus fruïts.
Si dediques una estona a surfejar per la xarxa buscant notícies sobre l’educació diferenciada, acabes cansat. Actualment hi ha moltes entrades als mitjans de comunicació, ja sigui al web o en l’edició de paper.
També podem trobar articles que comencen a justificar l’opció de l’educació diferenciada. Us recomano llegir l’article “El sexo del cerebro“. Tot i que es de gairebé 2 anys crec que és un article que ens ajuda a entendre millor la diferencia física, psíquica i emocional entre home i dona. També ens dona arguments per afrontar la campanya del govern amb la ideologia de gènere.
He trobat a conoze.com una descripció i reflexió sobre l’educació diferenciada molt interesant i amb dades d’altres països que han adoptat i adopten aquests tipus d’educació. A més també explica perquè es va passar a una educació mixta i quines raons poden tornar a obrir el pas cap a la diferenciada.
Potser em faig una mica pesat, però no deixa de cridar-me l’atenció la quantitat de material que està generant l’educació diferenciada. Aquí us poso les últimes que he trobat:
Després de llegir, i llegir sobre l’educació diferenciada cal dir que és una opció amb la que cal experimentar al nostre Estat. Vull dir, que sigui d’accés general. Ara mateix només aquelles famílies amb un nivell de poder adquisitiu mig i mig-alt poden pagar-se l’educació dels seus fills en aquests tipus de centres. Però hauria de ser possible per a qualsevol familia.
El pasado 24 de abril tuvo lugar en Roma el II Congreso Internacional de Educación Diferenciada organizado por EASSE. Asistieron más de 350 participantes de los cinco continentes. Se abordaron distintos aspectos de la Educación Diferenciada. Contó con las intervenciones de especialistas en este modelo educativo. Las conclusiones del mismo son las siguientes:
1. La educación diferenciada se afianza en el siglo XXI como un tipo de organización escolar con una demanda creciente por parte de las familias y con buenos resultados tanto académicos como para la convivencia.
2. La educación diferenciada ha demostrado su eficacia para superar los estereotipos de género, para garantizar la igualdad de oportunidades y para luchar contra el… (Llegir més)
Altres països han començat a provar la diferenciada
És increïble la quantitat d’articles que està generant aquest tema. Us poso a continuació links dels últims articles que he trobat. Si algú troba un que no tinc, si us plau feu-me’l arribar.
A veure quan ens comencem a fixar en temes d'educació en els EE.UU.
Cada vegada més es parla de l’educació diferenciada. El principal motiu és l’aprobació de la nova Llei d’Educació Catalana. Però això és gràcies al ressó d’aquest tipus d’educació que està habent als EE.UU. Ara ni més ni menys que Hillary Clinton que demana respecte per aquest tipus d’educació.
Gairebé cada dia surt alguna notícia, carta, reportatge o article en els mitjans de comunicació, nacionals i/o estrangers.
Avui a la LaVanguardia apareixia una carta de la Sra. Maribel Cervera.
I en “El Mundo” apareixia una enquesta que encara podeu votar.
També podeu donar un cop d’ull a aquests articles:
Sembla que s’ha tornat a debatre la concessió de concert a escoles diferenciades. És realment una segregació? Tan malament funcionen aquests col·legis que cal treure’ls el concert? És un qüestió ideològica o pedagògica?
Abans de “declarar” cal informar-se bé. Aquesta és una màxima que avui dia no es compleix, tothom es creu amb el dret d’opinar de tot sense tenir ni idea.
Fixem-nos qui són els què anomenen segregació a aquest tipus d’educació: els partits i persones amb pensament “progressista”. Doncs és curiós què això succeeixi a Catalunya, quan a França i Alemanya els que van promoure aquest tipus d’educació són “progressistes”. Actualment està sortint a la llum pública el que ha fet i continua fent el secretari d’Educació dels EE.UU. Aquest senyor està promovent una educació de qualitat i inclou també centres amb educació diferenciada, però no com a projecte, sinó com a fet contrast i basant-se en altres experiències. El reportatge d’Elisabeth Weil al New York Times fa ressó de la importància que està tenint aquest tipus d’educació als EE.UU.
Pel que fa al funcionament d’aquestes escoles sembla ser que no tenen problemes. Sinó segurament ja hagués sortit a la premsa el tancament d’algun (seria una gran notícia pels detractors d’aquest model). Tanmateix sembla ser que tampoc tenen problemes de places ja que tenen llistes d’espera.
Tothom si més no sap què la insistència per part del Govern de treure el concert a aquestes escoles és per un sol motiu: moltes d’aquestes escoles tenen encomanada la direcció espiritual a l’Opus Dei. Només cal haver sentit les declaracions d’alguns dels membrers dels partits polítics que ara estan al govern.
Pel que fa a l’aspecte acadèmic o pedagògic està demostrat que les noies treuen millors notes i trien assignatures en les que sempre eren superades pels nois. En el cas dels nois succeeix quelcom igual.
Així doncs crec que cal respectar totes les opcions que els pares, com a responsbles de l’educació dels seus fills, triïn per educar als seus fills. I l’estat ha de facilitar aquest elecció.
Ja es veu quins són els països que aposten per una educació de qualitat
Barack Obama fa dies que va designar al nou secretari d’Educació, Arne Duncan, i sembla ser un home bastant obert a l’educació diferenciada.
El primer link que us poso és del blog de Duran i Lleida en el que sembla estar d’acord amb que hi hagi escoles amb aquest tipus d’educació, sobretot perquè està de moda als EE.UU. i pels resultats que s’obtenen.
En els següents links podreu llegir dos articles sobre la influència de l’elecció d’Arne Duncan com a secretari d’Educació i la diferencia que hi ha entre el nostre país i els EE.UU. Aquí sempre s’agafa en política, o s’intenta imitar el que ve d’Amèrica, però amb aquesta reforma que proposa el nou govern Obama els socialistes estan una mica endarrerits.
Sembla que l'home hagi quedat desprotegit amb les noves lleis
Des de fa anys hi ha qui reclama la igualtat de sexe. Els què demanen això volen que l’home i la dona siguin iguals. Això d’entrada és una útopia, ja què qualsevol persona que estigui fent la ESO sap que hi ha diferències entre l’home i la dona. Hi ha diferències físiques i psíquiques. Tanmateix això no vol dir que cada sexe ha tenir uns drets diferents.
L’home i la dona són dos éssers de la mateixa espècie i és necessari, per dignitat, que ambdós tinguin els mateixos drets. Els dos han de tenir les mateixes oportunitats de créixer i desenvolupar-se en la nostra societat.
Actualment sembla que l’home estigui desprotegit davant la llei en alguns casos. Em remitiré a un cas que em van explicar. Són les dotze de la nit. Un matrimoni està a punt d’anar-se’n a dormir. Els fills estan preparant-se per ficar al llit. Truquen a la porta. Al obrir-la el pare, es troba de cara amb els mossos d’esquadra. Aquests li diuen, després d’identificar-se, que han rebut una trucada de la seva dona dient que l’estava maltractant. El pare bocabadat no s’ho acaba de creure. Feia un moment estava amb la seva dona parlant d’una qüestió de l’endemà i ara… Una filla li diu als mossos que la seva mare els ha enganyat. Però els mossos diuen qusi tornessin a rebre una trucada de la seva dona l’haurien de detenir, per tant li recomanen que se’n vagi a dormir a un altre lloc. No creieu què en aquest cas l’home està desprotegit? A més, qui és queda amb els fills si es separen? Doncs normalment la dona. És què no hi ha dones que maltracten?
La llei s’ha endurit tant que l’home ha passat a restar indefens davant la llei. Amb això no vull dir que l’home sigui innocent o que no sigui just el tracte que ha de rebre. Però crec que cal buscar la igualtat en aquest tema.
Quan parlem d’educació diferenciada, no es referim a exclusió per sexes. Cal recordar que a França i a Alemanya ha sigut l’esquerra, les feministes, les que han promogut la creació d’escoles només per a dones. Per què? Doncs perquè les dones són diferents dels homes i així poden donar una educació més oberta i adequada a la seva manera de ser. I com a conseqüència d’aquesta opció, es presenta també la dels homes.
Algú es podria preguntar, i com és què al nostre Estat l’esquerra és la què es dedica a arremetre contra aquest tipus d’educació? Doncs com vaig sentir en una pel·lícula, la nit és més oscura just abans de la matinada. Esperem que dintre d’uns anys o millor dit, quan abans l’esquerra agafi l’exemple europeu i vegi que el millor per a la formació de les dones i dels homes és tenir aquesta opció dins del sistema educatiu.
Aquí teniu un vídeo sobre l’educació diferenciada. Només és la primera part ja que la resta la podreu trobar al youtube. Crec que amb poques paraules explica bé aquest fenomen. Cal destacar la varietat d’entrevistats.
Tots sabem que hi ha moments en què maduren a diferent ritme
Arrel de la nova llei d’Educació (LEC) que està impulsant el govern sense tenir en compte tots els estaments de l’educació ha sorgit un tema de discusió que feia anys que no sortia. Però aquesta discusió s’ha tornat més dura quan sectors de l’educació han defensat la idea de retirar els concerts als col·legis que ofereixen una educació diferenciada. Aquest tipus d’educació és un més i els pares poden triar-lo. Cal dir que aquesta opció respon a diferents idees educatives, socials i fins i tot morals.
Actualment hi ha diferències a les que Educació atèn. La LOGSE, la LOCE i la LOE són lleis educatives que, més o menys, tenen en compte la diversitat d’alumnes als que ha d’atendre el sistema educatiu per poder impartir una educació de qualitat. Es tenen en compte diferències com l’edat, estructurant així el sistema per cursos i cicles; les minusvalíes, les deficiències psíquiques i físiques dels alumnes, mitjançant l’educació especial que permet la integració social i acadèmica dels alumnes; les dificultats d’aprenentatge o NEE (amb Necesitats Educatives Especials); o els desaventatges dels immigrants en l’aprenentatge del català o del castellà…
Tot això està molt bé però encara es pot millorar. El nostre sistema educatiu no atèn les diferències que existeixen en la manera d’aprendre segons del gènere que siguis. Aquesta diferència influeix en l’alt fracàs escolar que hi ha al nostre pais. Actualment s’educa pensant que ambdós gèneres aprenen igual. Tothom sap que els homes i les dones aprenen de diferent manera segons la intuïció, la lógica i la complexitat, però també influeix molt el grau de maduració de cada sexe. Caldria doncs tenir en compte aquestes diferències d’aprenentatge.