Concert o no? Qüestió d’ideologia

Quan en una empresa un no compleix els requisits de treball és normal que el facin fora.

Amb els col·legis d’educació diferenciada s’està fent injustícia. Cap Tribunal de l’Estat ha dit que sigui anticonstitucional donar concert a aquest tipus d’escoles. Només han sentenciat que l’otorgació de concert depèn de cada comunitat autònoma.

Els que defensen la retirada de concert diuen què és discriminació. Si fos així no s’hauria de retirar el concert, sinó tancar aquests col·legis per discriminar els alumnes sexualment. Tothom sap que en aquests col·legis s’utilitza el mateix curículum tant en els de nens com en els de nenes. Això no és discriminar sinó adequar l’educació a cada persona. Estem diferenciant entre nois discapacitats i no, entre nois amb NEE (Necessitats Educactives Especials) i nois que no tenen. Per què no diferenciar per sexe?

L’home i la dona tenen diferent manera de pensar, actuar i sentir. Per què no adequar l’ensenyament a aquest ritme?

A més de la diferència de ritme d’aprenentatge hi ha un moment en què els nois en lloc d’estar pendentsde l’assignatura, estant embadalits mirant les noies de la classe. Això és normal en un col·legi mixte. Ho dic per experiència, jo he estudiat en un col·legi mixte fins a l’antic 8è d’EGB i la resta de cursos fins a la selectivitat, en un diferenciat. Pot semblar un tonterí a, però en el mixte sempre les noies anaven per davant acadèmicament. En la diferenciada era diferent tota la classe era com una pinya. Això a la mixta era complicat ja que sempre havia alguna picabaralla per “tenir” una noia.

A part de tot això el canvi en l’educació de diferenciat a mixte fa uns 40 anys, no va ser un canvi avalat per grans estudis pedagògics sinó per una necessitat administrativa d’omplir els col·legis i per la revolució sexual d’aquells anys. Tot aquests factors van condicionar un nou canvi cultural gairebé sense pensar si seria bó o no pels alumnes. Actualment podem comprovar com aquest sistema està arribant a les seves acaballes pel gran fracàs escolar que estàsortint a la llum gràcies a informes com el PISA.

Vol dir això que hem de suprimir l’educació mixte? No, però sí donar opció a altres sistemes que en altres països com els EE.UU. i Regne Unit estan tenint els seus fruïts.

Què més podem dir de l’educació diferenciada?

Principalment és una questió de llibertat

Si dediques una estona a surfejar per la xarxa buscant notícies sobre l’educació diferenciada, acabes cansat. Actualment hi ha moltes entrades als mitjans de comunicació, ja sigui al web o en l’edició de paper.

També podem trobar articles que comencen a justificar l’opció de l’educació diferenciada. Us recomano llegir l’article “El sexo del cerebro“. Tot i que es de gairebé 2 anys crec que és un article que ens ajuda a entendre millor la diferencia física, psíquica i emocional entre home i dona. També ens dona arguments per afrontar la campanya del govern amb la ideologia de gènere.

He trobat a conoze.com una descripció i reflexió sobre l’educació diferenciada molt interesant i amb dades d’altres països que han adoptat i adopten aquests tipus d’educació. A més també explica perquè es va passar a una educació mixta i quines raons poden tornar a obrir el pas cap a la diferenciada.

Potser em faig una mica pesat, però no deixa de cridar-me l’atenció la quantitat de material que està generant l’educació diferenciada. Aquí us poso les últimes que he trobat:

“Aulas separadas o mixtas, un debate sin fin”

“Las chicas que estudian en aulas sin chicos sacan mejores notas”

“Retirada por primera vez la ayuda a un colegio…”

“Educación mixta:¿única alternativa?”

“La escuela mixta no garantiza la igualdad entre los sexos”

Després de llegir, i llegir sobre l’educació diferenciada cal dir que és una opció amb la que cal experimentar al nostre Estat. Vull dir, que sigui d’accés general. Ara mateix només aquelles famílies amb un nivell de poder adquisitiu mig i mig-alt poden pagar-se l’educació dels seus fills en aquests tipus de centres. Però hauria de ser possible per a qualsevol familia.

Conclusions del II Congrés Internacional d’Educació Diferenciada

El pasado 24 de abril tuvo lugar en Roma el II Congreso Internacional de Educación Diferenciada organizado por EASSE. Asistieron más de 350 participantes de los cinco continentes. Se abordaron distintos aspectos de la Educación Diferenciada. Contó con las intervenciones de especialistas en este modelo educativo. Las conclusiones del mismo son las siguientes:

1. La educación diferenciada se afianza en el siglo XXI como un tipo de organización escolar con una demanda creciente por parte de las familias y con buenos resultados tanto académicos como para la convivencia.

2. La educación diferenciada ha demostrado su eficacia para superar los estereotipos de género, para garantizar la igualdad de oportunidades y para luchar contra el… (Llegir més)

Més notícies de la segregació en educació

Altres països han començat a provar la diferenciada

És increïble la quantitat d’articles que està generant aquest tema. Us poso a continuació links dels últims articles que he trobat. Si algú troba un que no tinc, si us plau feu-me’l arribar.

“La educación diferenciada se basa en…”

“La Ley no dice…”

“La educación personalizada…”

“Niños y niñas juntos…”

Quan temps tardarem en acceptar la diferenciada?

A veure quan ens comencem a fixar en temes d'educació en els EE.UU.

Cada vegada més es parla de l’educació diferenciada. El principal motiu és l’aprobació de la nova Llei d’Educació Catalana. Però això és gràcies al ressó d’aquest tipus d’educació que està habent als EE.UU. Ara ni més ni menys que Hillary Clinton que demana respecte per aquest tipus d’educació.

Gairebé cada dia surt alguna notícia, carta, reportatge o article en els mitjans de comunicació, nacionals i/o estrangers.

Avui a la LaVanguardia apareixia una carta de la Sra. Maribel Cervera.

I en “El Mundo” apareixia una enquesta que encara podeu votar.

També podeu donar un cop d’ull a aquests articles:

“Los niños con los niños…”

“Un centro de Salamanca…”

“El Parlamento Europeo respalda la educación diferenciada”

“Es una payasada…”

Diferenciada: un problema?

Obtenen millors resultats separats?

Sembla que s’ha tornat a debatre la concessió de concert a escoles diferenciades. És realment una segregació? Tan malament funcionen aquests col·legis que cal treure’ls el concert? És un qüestió ideològica o pedagògica?

Abans de “declarar” cal informar-se bé. Aquesta és una màxima que avui dia no es compleix, tothom es creu amb el dret d’opinar de tot sense tenir ni idea.

Fixem-nos qui són els què anomenen segregació a aquest tipus d’educació: els partits i persones amb pensament “progressista”. Doncs és curiós què això succeeixi a Catalunya, quan a França i Alemanya els que van promoure aquest tipus d’educació són “progressistes”. Actualment està sortint a la llum pública el que ha fet i continua fent el secretari d’Educació dels EE.UU. Aquest senyor està promovent una educació de qualitat i inclou també centres amb educació diferenciada, però no com a projecte, sinó com a fet contrast i basant-se en altres experiències. El reportatge d’Elisabeth Weil al New York Times fa ressó de la importància que està tenint aquest tipus d’educació als EE.UU.

Pel que fa al funcionament d’aquestes escoles sembla ser que no tenen problemes. Sinó segurament ja hagués sortit a la premsa el tancament d’algun (seria una gran notícia pels detractors d’aquest model). Tanmateix sembla ser que tampoc tenen problemes de places ja que tenen llistes d’espera.

Tothom si més no sap què la insistència per part del Govern de treure el concert a aquestes escoles és per un sol motiu: moltes d’aquestes escoles tenen encomanada la direcció espiritual a l’Opus Dei. Només cal haver sentit les declaracions d’alguns dels membrers dels partits polítics que ara estan al govern.

Pel que fa a l’aspecte acadèmic o pedagògic està demostrat que les noies treuen millors notes i trien assignatures en les que sempre eren superades pels nois. En el cas dels nois succeeix quelcom igual.

Així doncs crec que cal respectar totes les opcions que els pares, com a responsbles de l’educació dels seus fills, triïn per educar als seus fills. I l’estat ha de facilitar aquest elecció.

El Secretari d’Educació dels EE.UU.

Ja es veu quins són els països que aposten per una educació de qualitat

Barack Obama fa dies que va designar al nou secretari d’Educació, Arne Duncan, i sembla ser un home bastant obert a l’educació diferenciada.

El primer link que us poso és del blog de Duran i Lleida en el que sembla estar d’acord amb que hi hagi escoles amb aquest tipus d’educació, sobretot perquè està de moda als EE.UU. i pels resultats que s’obtenen.

Duran i Lleida

En els següents links podreu llegir dos articles sobre la influència de l’elecció d’Arne Duncan com a secretari d’Educació i la diferencia que hi ha entre el nostre país i els EE.UU. Aquí sempre s’agafa en política, o s’intenta imitar el que ve d’Amèrica, però amb aquesta reforma que proposa el nou govern Obama els socialistes estan una mica endarrerits.

“Las recetas de Arne Duncan”

“En España esta prohibido hacer lo que Obama planea en Educación”

Reportatge de “El País”

A continuació us poso el link al reportatge de El País del 13 de febrer del 2008. M’ha agradat perquè l’he vist molt treballat i fet amb professionalitat tot i que es nota la tendència del diari. A més els arguments que aporten les persones que discriminen l’educació diferènciada careixen de fonament o fets contrastats i podem dir que pequen de demagògia. Tampoc tenen en compte que gairebé hi ha 40.000 alumnes que assiteixen a col·legis on es dona educació diferenciada.

És interessant sobretot la primera part del reportatge on s’aporten moltes dades sobre la diferenciada a Europa i la seva evolució.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Ninos/ninas/separados/fracaso/escolar/elpepusoc/20080213elpepisoc_1/Tes

Us poso també l’enquesta què es va fer en el seu moment. Em sembla molt significativa, tenint en compte què és El País.

Ja es veu que no sembla malament a la societat

Igualtat en què?

Sembla que l'home hagi quedat desprotegit amb les noves lleis

Des de fa anys hi ha qui reclama la igualtat de sexe. Els què demanen això volen que l’home i la dona siguin iguals. Això d’entrada és una útopia, ja què qualsevol persona que estigui fent la ESO sap que hi ha diferències entre l’home i la dona. Hi ha diferències físiques i psíquiques. Tanmateix això no vol dir que cada sexe ha tenir uns drets diferents.

L’home i la dona són dos éssers de la mateixa espècie i és necessari, per dignitat, que ambdós tinguin els mateixos drets. Els dos han de tenir les mateixes oportunitats de créixer i desenvolupar-se en la nostra societat.

Actualment sembla que l’home estigui desprotegit davant la llei en alguns casos. Em remitiré a un cas que em van explicar. Són les dotze de la nit. Un matrimoni està a punt d’anar-se’n a dormir. Els fills estan preparant-se per ficar al llit. Truquen a la porta. Al obrir-la el pare, es troba de cara amb els mossos d’esquadra. Aquests li diuen, després d’identificar-se, que han rebut una trucada de la seva dona dient que l’estava maltractant. El pare bocabadat no s’ho acaba de creure. Feia un moment estava amb la seva dona parlant d’una qüestió de l’endemà i ara… Una filla li diu als mossos que la seva mare els ha enganyat. Però els mossos diuen qusi tornessin a rebre una trucada de la seva dona l’haurien de detenir, per tant li recomanen que se’n vagi a dormir a un altre lloc. No creieu què en aquest cas l’home està desprotegit? A més, qui és queda amb els fills si es separen? Doncs normalment la dona. És què no hi ha dones que maltracten?

La llei s’ha endurit tant que l’home ha passat a restar indefens davant la llei. Amb això no vull dir que l’home sigui innocent o que no sigui just el tracte que ha de rebre. Però crec que cal buscar la igualtat en aquest tema.

Quan parlem d’educació diferenciada, no es referim a exclusió per sexes. Cal recordar que a França i a Alemanya ha sigut l’esquerra, les feministes, les que han promogut la creació d’escoles només per a dones. Per què? Doncs perquè les dones són diferents dels homes i així poden donar una educació més oberta i adequada a la seva manera de ser. I com a conseqüència d’aquesta opció, es presenta també la dels homes.

Algú es podria preguntar, i com és què al nostre Estat l’esquerra és la què es dedica a arremetre contra aquest tipus d’educació? Doncs com vaig sentir en una pel·lícula, la nit és més oscura just abans de la matinada. Esperem que dintre d’uns anys o millor dit, quan abans l’esquerra agafi l’exemple europeu i vegi que el millor per a la formació de les dones i dels homes és tenir aquesta opció dins del sistema educatiu.

Educació Mixta o Diferenciada?

Potser què l'educació mixta s'hagi quedat antiquada

Potser que l’educació mixta hagi quedat antiquada?

Personalment crec que no em de ser els professionals ni els experts els què decidim sobre quin tipus d’educació implantar en l’Estat. Crec que els primers i únics en triar el tipus d’educació haurien de ser els pares. En tot cas l’Estat hauria d’oferir els diferents tipus d’una manera o altre.

Hi ha qui diu que l’educació mixta és la ideal. La veritat és que començo a discrepar d’aquesta idea gràcies als estudis que actualment s’estan realitzant i del gran impuls que està tenint l’educació diferenciada als EE.UU. i a Europa.

L’educació mixta o coeducació va sorgir en un moment donat amb una cultura concreta, que va veure necessari que els éssers humans estiguessin barrejats en l’educació. El model anterior, la separació, venia d’una altre cultura. La diferenciada no és pas un retrocés com alguns ho volen fer veure. Els arguments que sosté aquest tipus d’educació no tenen res a veure amb els que es donaven amb el de separació de sexes.

Actualment la educació diferenciada està aconseguit fites insospitades per a alguns professionals del gremi. Potser què sigui la solució al fracàs escolar?

Us recomano vivament informar-vos sobre l’evolució de l’educació diferenciada ja que és un fenomen que està creixent com l’escuma.