Manifestació per la vida: anècdotes

Segurament hi ha moltes anècdotes d’aquell dia, entre tanta gent que estàvem! Però jo només explicaré aquelles en les que he participat o he estat testimoni.

La primera és un cartell que vaig veure que deia: “no soy católico ni del PP y estoy en contra del aborto”. Ja es veu que la volia deixar clar les seves creences per evitar que els mitjans de comunicació capgirin la informació.

Una altra que va suceir mentres estava sota la plataforma dels fotogràfs a la porta d’Alcalà. Havia moltíssims que volien fotografiar tota la gentada que s’havia congregat però pocs van ser els que es van demostrar sorpresos per la quantitat de persones. Entre elles una fotògrafa del Brasil que comença a fer instantàneas com una boja i no parava de dir que allò era increïble. Al costat, periodistes de casa nostra que ni s’inmutaven. Aquí es veu l’objectivitat que han dde donar els periodistes!

Manifestació per la vida 17-O: jo vaig estar.

Vaig sortir de Lleida amb poques ganes. Cinc hores de viatge d’anada i tantes més de tornada, arribar a casa tard, dormir poc… Però tot això va canviar quan anant cap a Madrid ens creuàvem amb altres cotxes que ens saludaven i animaven amb el braç aixecat. I no us puc dir res quan vaig entrar al carrer Alcalà! Gent i més gent caminant per la via!

Vaig deixar el grup a la Puerta de Alcalá i caminant fins la Cibeles fotografiava tot allò que em semblava. A l’arribar a la Cibeles, tot ple… i encara arribava més vida! A les 17:15 el carrer Alcalà fins la Cibeles ja estava ple. Torno amb els del grup i vaig haver de molestar a la gent per poder arribar fins a ells. Semblava el Metro. Gairebé no em podia moure.

Mai en la meva vida havia assistit, vist o sentit una manifestació d’aquest tipus! No l’organitzava cap partit polític, no havia cap bisbe a la capçalera de la manifestació, no havia inquisidors, ni templaris, ni falagistes ni fascistes RES! Era la societat civil que es manifestava a favor de la vida, de la dona i de la maternitat.

Concert o no? Qüestió d’ideologia

Quan en una empresa un no compleix els requisits de treball és normal que el facin fora.

Amb els col·legis d’educació diferenciada s’està fent injustícia. Cap Tribunal de l’Estat ha dit que sigui anticonstitucional donar concert a aquest tipus d’escoles. Només han sentenciat que l’otorgació de concert depèn de cada comunitat autònoma.

Els que defensen la retirada de concert diuen què és discriminació. Si fos així no s’hauria de retirar el concert, sinó tancar aquests col·legis per discriminar els alumnes sexualment. Tothom sap que en aquests col·legis s’utilitza el mateix curículum tant en els de nens com en els de nenes. Això no és discriminar sinó adequar l’educació a cada persona. Estem diferenciant entre nois discapacitats i no, entre nois amb NEE (Necessitats Educactives Especials) i nois que no tenen. Per què no diferenciar per sexe?

L’home i la dona tenen diferent manera de pensar, actuar i sentir. Per què no adequar l’ensenyament a aquest ritme?

A més de la diferència de ritme d’aprenentatge hi ha un moment en què els nois en lloc d’estar pendentsde l’assignatura, estant embadalits mirant les noies de la classe. Això és normal en un col·legi mixte. Ho dic per experiència, jo he estudiat en un col·legi mixte fins a l’antic 8è d’EGB i la resta de cursos fins a la selectivitat, en un diferenciat. Pot semblar un tonterí a, però en el mixte sempre les noies anaven per davant acadèmicament. En la diferenciada era diferent tota la classe era com una pinya. Això a la mixta era complicat ja que sempre havia alguna picabaralla per “tenir” una noia.

A part de tot això el canvi en l’educació de diferenciat a mixte fa uns 40 anys, no va ser un canvi avalat per grans estudis pedagògics sinó per una necessitat administrativa d’omplir els col·legis i per la revolució sexual d’aquells anys. Tot aquests factors van condicionar un nou canvi cultural gairebé sense pensar si seria bó o no pels alumnes. Actualment podem comprovar com aquest sistema està arribant a les seves acaballes pel gran fracàs escolar que estàsortint a la llum gràcies a informes com el PISA.

Vol dir això que hem de suprimir l’educació mixte? No, però sí donar opció a altres sistemes que en altres països com els EE.UU. i Regne Unit estan tenint els seus fruïts.

Què més podem dir de l’educació diferenciada?

Principalment és una questió de llibertat

Si dediques una estona a surfejar per la xarxa buscant notícies sobre l’educació diferenciada, acabes cansat. Actualment hi ha moltes entrades als mitjans de comunicació, ja sigui al web o en l’edició de paper.

També podem trobar articles que comencen a justificar l’opció de l’educació diferenciada. Us recomano llegir l’article “El sexo del cerebro“. Tot i que es de gairebé 2 anys crec que és un article que ens ajuda a entendre millor la diferencia física, psíquica i emocional entre home i dona. També ens dona arguments per afrontar la campanya del govern amb la ideologia de gènere.

He trobat a conoze.com una descripció i reflexió sobre l’educació diferenciada molt interesant i amb dades d’altres països que han adoptat i adopten aquests tipus d’educació. A més també explica perquè es va passar a una educació mixta i quines raons poden tornar a obrir el pas cap a la diferenciada.

Potser em faig una mica pesat, però no deixa de cridar-me l’atenció la quantitat de material que està generant l’educació diferenciada. Aquí us poso les últimes que he trobat:

“Aulas separadas o mixtas, un debate sin fin”

“Las chicas que estudian en aulas sin chicos sacan mejores notas”

“Retirada por primera vez la ayuda a un colegio…”

“Educación mixta:¿única alternativa?”

“La escuela mixta no garantiza la igualdad entre los sexos”

Després de llegir, i llegir sobre l’educació diferenciada cal dir que és una opció amb la que cal experimentar al nostre Estat. Vull dir, que sigui d’accés general. Ara mateix només aquelles famílies amb un nivell de poder adquisitiu mig i mig-alt poden pagar-se l’educació dels seus fills en aquests tipus de centres. Però hauria de ser possible per a qualsevol familia.

Conclusions del II Congrés Internacional d’Educació Diferenciada

El pasado 24 de abril tuvo lugar en Roma el II Congreso Internacional de Educación Diferenciada organizado por EASSE. Asistieron más de 350 participantes de los cinco continentes. Se abordaron distintos aspectos de la Educación Diferenciada. Contó con las intervenciones de especialistas en este modelo educativo. Las conclusiones del mismo son las siguientes:

1. La educación diferenciada se afianza en el siglo XXI como un tipo de organización escolar con una demanda creciente por parte de las familias y con buenos resultados tanto académicos como para la convivencia.

2. La educación diferenciada ha demostrado su eficacia para superar los estereotipos de género, para garantizar la igualdad de oportunidades y para luchar contra el… (Llegir més)

Més notícies de la segregació en educació

Altres països han començat a provar la diferenciada

És increïble la quantitat d’articles que està generant aquest tema. Us poso a continuació links dels últims articles que he trobat. Si algú troba un que no tinc, si us plau feu-me’l arribar.

“La educación diferenciada se basa en…”

“La Ley no dice…”

“La educación personalizada…”

“Niños y niñas juntos…”

Quan temps tardarem en acceptar la diferenciada?

A veure quan ens comencem a fixar en temes d'educació en els EE.UU.

Cada vegada més es parla de l’educació diferenciada. El principal motiu és l’aprobació de la nova Llei d’Educació Catalana. Però això és gràcies al ressó d’aquest tipus d’educació que està habent als EE.UU. Ara ni més ni menys que Hillary Clinton que demana respecte per aquest tipus d’educació.

Gairebé cada dia surt alguna notícia, carta, reportatge o article en els mitjans de comunicació, nacionals i/o estrangers.

Avui a la LaVanguardia apareixia una carta de la Sra. Maribel Cervera.

I en “El Mundo” apareixia una enquesta que encara podeu votar.

També podeu donar un cop d’ull a aquests articles:

“Los niños con los niños…”

“Un centro de Salamanca…”

“El Parlamento Europeo respalda la educación diferenciada”

“Es una payasada…”

Diferenciada: un problema?

Obtenen millors resultats separats?

Sembla que s’ha tornat a debatre la concessió de concert a escoles diferenciades. És realment una segregació? Tan malament funcionen aquests col·legis que cal treure’ls el concert? És un qüestió ideològica o pedagògica?

Abans de “declarar” cal informar-se bé. Aquesta és una màxima que avui dia no es compleix, tothom es creu amb el dret d’opinar de tot sense tenir ni idea.

Fixem-nos qui són els què anomenen segregació a aquest tipus d’educació: els partits i persones amb pensament “progressista”. Doncs és curiós què això succeeixi a Catalunya, quan a França i Alemanya els que van promoure aquest tipus d’educació són “progressistes”. Actualment està sortint a la llum pública el que ha fet i continua fent el secretari d’Educació dels EE.UU. Aquest senyor està promovent una educació de qualitat i inclou també centres amb educació diferenciada, però no com a projecte, sinó com a fet contrast i basant-se en altres experiències. El reportatge d’Elisabeth Weil al New York Times fa ressó de la importància que està tenint aquest tipus d’educació als EE.UU.

Pel que fa al funcionament d’aquestes escoles sembla ser que no tenen problemes. Sinó segurament ja hagués sortit a la premsa el tancament d’algun (seria una gran notícia pels detractors d’aquest model). Tanmateix sembla ser que tampoc tenen problemes de places ja que tenen llistes d’espera.

Tothom si més no sap què la insistència per part del Govern de treure el concert a aquestes escoles és per un sol motiu: moltes d’aquestes escoles tenen encomanada la direcció espiritual a l’Opus Dei. Només cal haver sentit les declaracions d’alguns dels membrers dels partits polítics que ara estan al govern.

Pel que fa a l’aspecte acadèmic o pedagògic està demostrat que les noies treuen millors notes i trien assignatures en les que sempre eren superades pels nois. En el cas dels nois succeeix quelcom igual.

Així doncs crec que cal respectar totes les opcions que els pares, com a responsbles de l’educació dels seus fills, triïn per educar als seus fills. I l’estat ha de facilitar aquest elecció.

Video dret a viure

Dret a la vida

Us poso aquí dos videos de la Fundació Derecho a vivir, què estan al Youtube que em semblen molt bons per entendre més.

El primer té escenes que poden ferir la sensibilitat d’algunes persones. És dur, però és així.